Aquella mar blava
resant un rosari
de blanques onades
enmig del capvespre.
Aquelles roques masculines
resistint
amb soroll els cops de l'aigua
d'herbes i peixos, sirenes i déus
eternament poblada.
Aquell far enigma de llum
orgull de pedra
parlant enmig dels vents i la tenebra.
Aquell meu mirar aquella poesia
des d'una vida i un país
com un mariner impossible!
LLUÍS MESEGUER (De "Les veus del vent")
