Tot és un immens buit

Tot és un immens buit,
recordar voldria tants noms
que ja no els retinc.

I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa.

Amb l’encens espès de flors
Esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;

de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comunes.

I voldria tenir el do de poder
aplacar-ne el dolor.

De cridar sense fre,
d’oblidar
tanta impotència.